Diari d'Inca

Editorial: Menjar poc a poc i pair be

La veritat és que passejar per Inca ja sembla més un passeig per la Lluna que per la Terra; ho deim per la quantitat de cràters que s'hi troben arreu; i és que per tot hi ha obres. No es pot dir que sia a causa de les eleccions, perquè fa temps que la ciutat està cames amunt. La qüestió no és tant si els resultats seran positius, que no ho dubtam, sino de si el procés no ha estat excesivament molest per a la ciutadania per l'atapit en si mateix.
Deim en mallorquí que es millor menjar poc a poc i pair be que maça aviat i fer mala via. El batle, Pere Rotger, ja anuncià fa tres anys que aquesta legislatura seria la de les inversions. No li llevam la raó i per ventura si ho ha fet així és perquè pensava que era el millor. Tot i aixó, un no pot deixar de preguntar-se: si hara s'ha de fer tanta cosa... no serà perque durant maça temps s'ha deixat caure? Les grans obres son les que deixen record, a vegades un record no maça positiu (Plaça de Mallorca), d'altres per gravar a la memòria (Claustre de Sant Domenech), però mai s'ha de deixar el dia a dia i aquí si que aquesta legislatura no ha estat maça afortunada.
Qué la ciutat creix maça aviat? Ja és ben veritat, però en les mans dels governans està controlar-ho. Per això serveixen els plans urbanístics i aquest darrer és bastant desarrollista. Esperam que hi hagi imaginació per part dels redactors per solventar al mateix ritme la gran quantitat de serveis bàsics que comporta això, i no fer-los tots de cop com sembla ara mateix.

posted by Diari d'Inca @ 8:01 p. m.